Tallers del programa “Créixer en Família"

Interessants tallers que ofereix l'IME d'Olot.

Enguany adreçat a pares i mares amb fills i filles de 6 a 12 anys.

"Educar sense cridar". Rac1-Tot és possible

Rac1 17/02/2016. Tot és possible

Quantes vegades demaneu cada dia als vostres fills que s’acabin de vestir ràpid perquè feu tard al col·legi? Què heu de fer, perquè facin cas a la primera? Teniu la sensació que us passeu el dia donant ordres que NO es compleixen? Per què els àpats, a casa, s’han convertit en un moment diari de tensió? Què heu de fer quan el vostre nen o nena fa un drama enmig del carrer, perquè no li permeteu alguna cosa? Com podeu fer entendre els fills que s’han de fer responsables de les seves coses i de les seves decisions? Parlem d’EDUCAR SENSE CRIDAR, el llibre que acaba de publicar (amb Angle Editorial), la sociòloga i educadora ALBA CASTELLVÍ, una guia per acompanyar els fills d’entre 4 i 12 anys en el camí cap a l’autonomia.

Escolta l'entrevista aquí

Curs "Vespres Ecològics"

CURS COMPLERT. HI HA LLISTA D'ESPERA!

“Més enllà del que és evident hi ha un univers per descobrir. On els ulls no són capaços de veure-hi, hi ha territoris ignots per explorar. Són espais interiors als quals és difícil accedir directament. Contenen la saviesa acumulada al llarg de generacions i fonts de coneixement intuïtiu.”

Aquesta és una proposta plena de riquesa personal: Un viatge cap un món interior, utilitzant un llenguatge diferent, fent servir metàfores màgiques i transportadores i potenciant un procés de reflexió i d’aprenentatge d’una manera plàcida, agraïda i amorosa.

Us volem introduir en el gran món d’Ecologia Emocional, i voldríem, mica en mica, animar-vos a elaborar el vostre propi relat, un procés de creixement personal a on vosaltres mateixos fóssiu alhora, directors, guionistes i actors de la vostra pròpia existència.

D’aquesta manera, podríem ser de gran ajuda als nostres fills, unificant els nostres criteris i educar no sols el cos, no sols la ment, sinó també els nostres cors.

 

 Places limitades a 30 persones.

 Períodes d'inscripció :
     socis AMPA Pia Olot : 11 de febrer al 17 de febrer GRATUÏT
     altres pares/mares   : 18 de febrer al 23 de febrer (15 €) 

P R O G R A M A 

 

1. INTRODUCCIÓ A L’ECOLOGIA EMOCIONAL
Dimecres, 24 de febrer, a les 19’30h. (2hores).

                “Estimar o bé odiar?,

                 Crear o bé destruir?”

Un món interior i exterior emocionalment més ecològic no. S’improvisa ni es troba fet. Cal prendre consciència que formem part d’un ecosistema humà i natural, en el qual tots som peces importants i que influïm en el conjunt.

2. LA PERSONA “CAPA”
 Dimecres, 16 de març, a les 19’30h. (2 hores).

   “Només podem aspirar a deixar als nostres fills dos

llegats duradors: l’un, arrels; l’altre, ales.”  H. Carter

Ens tornem a trobar en aquest espai de vida i reflexió. Aquesta vegada ens preguntem si som exemples del model de persona CAPA. Et consideres una persona Creativa, Amorosa, Pacífica i Autònoma? Per què són importants aquestes àrees? 

3. UN DIA PEL JOC: BIOPOLIS
Dimecres, 13 d'abril, a les 19h. (2 hores)

“Què poses a la teva motxilla emocional? Què és important per a tu?”

Amb un joc de taula, potenciaràs les teves habilitats personals creant aliances, rient i gaudint de situacions d'aprenentatge. BIOPOLIS treballa diferents àrees d'interès com el creixement personal i la gestió d'emocions.

  4. SORTIDA ECOLÒGICA 

Dimecres, 18 de maig, a les 18’30h. (2 hores)

Observem la sincronització que la natura ens aporta i aprofitem la pròpia essència per gaudir més de cada moment. Explorem el nostre ecosistema interior.

5. DEIXA'T SORPRENDRE ! 

Dia a concretar

“Obres la porta a la sorpresa?"

Hem fet un camí junts. Ens podries ajudar a elaborar la llista d'ingredients per continuar fent del camí, un camí feliç?

AMPA ESCOLA PIA OLOT es reserva el dret de modificar la data de celebració del curs o d'anular-lo.

Es prega que si una vegada efectuada la reserva de plaça del curs no es desitja mantenir la seva inscripció, ens enviï per correu electrònic l'anul·lació de la seva reserva.

Entrades pel Saló de l'Ensenyament 2016

El Saló de l’Ensenyament, una de les grans cites de l’àmbit educatiu a Catalunya, tindrà lloc del 9 al 13 de març d’enguany.

La trobada agrupa diverses iniciatives adreçades a estudiants, en general, i a professionals del món de l’ensenyament, en particular, amb l’objectiu d’oferir una informació àmplia i actualitzada de l’oferta d’estudis a Catalunya.

El Saló, hi participen expositors d’estudis universitaris, d’altres estudis superiors o complementaris, de formació professional i d’idiomes, de centres de batxillerat i de serveis per a l’educació.

 

Aquest any novament, gràcies al conveni signat entre la CCAPAC i la Fira de Barcelona, els grups escolars podeu aconseguir descomptes en les entrades aquí. Us recordem que, gràcies a aquest conveni, és possible d’obtenir descomptes en bona part de les activitats que tenen lloc al recinte de Fira de Barcelona, com ja va passar en el darrer Saló de la Infància i la Joventut, en el qual també va ser possible assolir ofertes per a les AMPAs associades ala CCAPAC.

Oci familiar a la butxaca

Divertium és una nova aplicació que permet tenir a la butxaca totes les ofertes d'oci familiar que hi hagi al nostre entorn. Funciona de forma molt senzilla: un cop s'està geolocalitzat, se li pot demanar que -en un radi de proximitat de fins a cent quilòmetres- i en les dates del calendari que ens interessin, ens busqui l'oferta possible entre sis categories diferents, d'Esports a Fires, Restauració o Festes populars.

De cada suggeriment s'indica l'edat recomanada i el preu, i tenim la possibilitat de compartir-lo per les xarxes socials, valorar-lo o posar-nos un recordatori.

L'app és gratuïta i està disponible per Android i iOS.

Presentació oficial del projecte SUMMEM.

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (18:30)

L'Escola Pia de Catalunya ha presentat avui a la societat el seu projecte per a la interdisciplinarietat a l’aula, anomenat SUMMEM. Ho ha fet en un acte amb més de 400 persones de la nostra comunitat, del món de l’educació i de diferents àmbits socials.

La presentació ha pretès mostrar un projecte fet per tots els qui formen l’Escola Pia. Ha estat desenvolupat per les mestres i els mestres, professorat i altres persones que treballen a les escoles, amb el suport dels Equips Motors i Directiu de cada centre i de l’Equip de Gestió de l’Escola Pia.

A més, en el procés es compta amb l’assessorament d’especialistes en l’educació amb una àmplia experiència en cada un dels aspectes claus del Projecte. I des dels inicis de la seva aplicació s’ha comptat amb la imprescindible implicació de l'alumnat i les famílies.

El projecte SUMMEM vol donar respostes educatives reals als reptes de la societat del segle XXI fent una escola adequada a les necessitats dels infants i joves, apostant per l’aprenentatge interdisciplinari, per competències i cooperatiu. Està previst que en 5 anys els 20.000 nenes i nens que estudien als 20 centres de l’Escola Pia de Catalunya treballin ja amb aquesta nova eina.

"Universitaris poc adults"

Us proposem que llegiu aquest article de la Mayte Rius, publicat el 15/12/2015 al diari La Vanguardia.

La incertesa que pesa sobre el seu futur i la sobreprotecció familiar amb què molts han crescut està fent efecte en els universitaris. Professors i directius dels campus asseguren que no es pot generalitzar, perquè entre gairebé 1.500.000 alumnes hi ha persones de tota mena, però expliquen que en els últims anys viuen si­tuacions i observen comportaments que abans no es veien entre la població universitària.

“Fa anys als col·legis majors gairebé no coneixíem cap pare dels residents; ara no només hi vénen a informar-se dels serveis i les condicions del centre o a visitar els fills, sinó que també hem vist que alguns s’han quedat allotjats per tal de tenir-ne cura quan estan malalts”, explica el director del col·legi major Alcalá, Fernando López.

“Et demanen que els resolguis tot; m’han arribat a preguntar a quina part de la pàgina web ha­vien de punxar per inscriure’s en el meu màster de Psicologia ­Sanitària; i observo que fan servir més temps a buscar ajuda externa que a intentar resoldre el problema”, apunta Cristina Larroy, professora i directora de la Clínica Universitària de Psicologia de la Complutense de Madrid. “He tingut alumnes que han oblidat el seu treball el dia que l’havien de lliurar i no entenien que no els ampliés el termini i que els forcés a tornar a casa a buscar-lo, amb l’esforç inútil que els suposava”, relata una professora de Comunicació de Blanquerna.

“Hi ha una certa infantilització en els nostres estudiants; quan nosaltres entràvem a la universitat reivindicàvem que ja érem adults, i els alumnes d’ara no es consideren adults, a tot estirar es veuen com a joves, algú encara no adult però tampoc adolescent”, explicava fa un temps el professor de Psicologia Evolutiva de l’ Autònoma de Madrid José Luis Linaza,

Hi ha molts professors, directius i funcionaris de les facultats que afirmen que els universitaris mostren comportaments típics d’adolescents: els costa de complir els horaris, els falta un punt de responsabilitat per fer allò a què es comprometen, tenen poc autocontrol i esperen una supervisió o una autoritat externa per complir les normes, se senten insegurs i són molt demandants d’ajuda externa... A tall d’exemple, López explica que els últims anys han hagut de modificar la normativa dels tornejos esportius entre col·legis majors de ­Madrid per exigir que en els ­partits de segona ronda hi hagi sempre membres de l’equip directiu que supervisin les respectives aficions perquè els xavals no són capaços d’autocontrolar-se i es produïen situacions de ­violència.

“El que nosaltres veiem és que tenen baixa tolerància a la frustració i que les expectatives amb les quals entren a la universitat respecte a l’esforç i la quantitat d’hores que els estudis els requeriran no es corresponen amb la realitat; també ens consulten per dificultats per gestionar els conflictes amb companys de classe, de pis o a les xarxes so­cials”, diu el responsable del servei d’ Assessorament Psicològic de la UPF, Óscar Caballero.

Algunes veus relacionen aquests comportaments amb la “criança helicòpter”, amb la sobreprotecció que exerceixen molts pares (i la societat en general) i que impedeix als nens explorar i trobar el propi camí sense la supervisió d’un adult, de manera que no aprenen a resoldre els problemes per ells mateixos. “Els pares estan molt pendents, molt informats i alertes de tot i s’infantilitza els nois perquè els pares no els diuen que no, no els frustren, els faciliten la vida, i quan arriben a la universitat es troben que la vida no rebaixa els seus nivells d’exigència, encara que els pares sí que ho hagin fet”, opina López. 

El director del departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l’ Educació de la UAB, Jordi Fernández Castro, creu que els universitaris d’avui són tan madurs o més que els d’abans i que allò que ha canviat són les circumstàncies: ara necessiten posar en joc més recursos emocionals i socials per sobreviure perquè l’entorn actual és més complex i hi són sotmesos a més pressions i incerteses. “Fins fa uns anys cursar uns estudis superiors augmentava molt la probabilitat de trobar una feina més o menys bona, i això saben que ja no és cert, de manera que se senten més insegurs i preocupats i són més desconfiats que els joves d’abans”, assegura.

El director del col·legi major Sant Jordi de la UB, Miquel Serra, també observa aquesta preocupació més gran i més por del fracàs entre els seus residents. “Avui saben que no n’hi ha prou amb treure’s la carrera per tenir la vida resolta i mostren més tensió per tenir bon expedient, per treure bones notes, per quin màster estudiaran després...”, assenyala. Malgrat això, creu que són joves decidits i valents ­perquè no els importa marxar a fer part de la carrera a l’estranger, cosa que provocava pànic a universitaris d’altres generacions.

Tant Jordi Fernández com Cristina Larroy consideren que en els canvis de la població dels campus també influeix que ara hi arriben molts més i de forma més fàcil. “Ara la tria es produeix en l’ESO: si la passen, és fàcil arribar a la universitat perquè entre el batxillerat i les facultats no hi ha tanta selecció com en altres països, així que hi arriben molts alumnes i molt variats, gent de tota mena”, opina el professor de la UAB. “Abans en moltes llicenciatures només entraven uns pocs d’entre els millors, de manera que aquells que ho aconseguien havien passat per moltes hores d’estudi i s’havien entrenat per posposar el reforç, per esforçar-se per un objectiu a llarg termini, mentre que la generació actual hi aconsegueix entrar amb menys esforç (els que queden fora acostuma a ser per problemes econòmics) i volen tot en un tres i no res”, indica la professora Larroy.

I afegeix que la proliferació d’universitats públiques i privades fa que també siguin molts menys els xavals que han de marxar de casa per poder estu­diar, perquè ara no necessiten desplaçar-se gaire lluny. “La majoria continua vivint amb els pares, la qual cosa suposa una ­pèrdua d’autonomia personal, perquè, com que no s’independitzen, no es veuen obligats a fer-se càrrec de la seva vida”, apunta. 

Aquesta circumstància, segons alguns experts, fa que molts siguin encara adolescents durant els anys d’universitat, ja que els pares continuen supervisant les seves vides, les seves notes i fins i tot proven d’entrevistar-se i de contactar amb els professors, la qual cosa els deixa menys marge per resoldre sols els problemes. “S’acusa els pares de sobreprotectors, però en realitat és tota la societat la que infantilitza i pressiona els pares perquè estiguin a sobre i es responsabilitzin dels fills, perquè avui està mal vist que els deixis anar sols a l’escola o fins i tot que no vagis a recollir-los a la discoteca, quan la filosofia hauria de ser que si són grans per sortir, ho són per tornar-ne sols”, reflexiona Larroy.
 

De la convivència a les aules o als col·legis majors alguns professors també treuen la conclusió que els universitaris actuals, malgrat que es queixen molt, són més dòcils i obedients que els de fa alguns anys, que és fàcil dialogar amb ells i que tenen més ganes de relacionar-s’hi. 

                                                                                       www.oficinajove.cat